24.5.09

Sabor de Gracia, 15 anys

El grup de rumba catalana que encapçala Sicus Carbonell, Sabor de Gracia, ha complert 15 anys i ho ha celebrat amb un concert a la sala Apolo, a Barcelona, el 20 de maig. Ho ha fet envoltat d’amics i amigues, i d’artistes que han volgut compartir amb aquest conjunt un feliç aniversari.

Concert de Sabor de Gracia el 20 de maig a l'Apolo - Ferran Gerhard

Per mi era el primer concert de Sabor de Gracia a que assistia i va ser una experiència molt interessant. Alhora, vaig poder parlar la mateixa nit i/o el dia abans a l’assaig, amb alguns dels artistes que els acompanyar, alguns dels quals mai havia tingut un “cara a cara”; va ser un plaer poder conversar tranquil·lament amb persones com Moncho, Joan Reig d’Els Pets, Xavi Ciurans de Gertrudis, Juan Cortés de Los Banis, Pep Lladó d’Ai Ai Ai, Johnny Tarradellas de Chipen, Txell Sust, Ramon Giménez d’Ojos de Brujo, Sam Mosketon de Papawa i Achilifunk, Joan Garriga de La Troba Kung Fú, Gerard Quintana i Kitflus.

Una diversitat d’estils i de generacions units per la rumba catalana que va omplir d’energia i molt rotllo la sala Apolo.

Moltes felicitats Sabor de Gracia!!!

26.4.09

El dret a triar amistats, també al món virtual

Sempre he pensat que una de les coses més encisadores és poder tenir la llibertat de triar les teves amistats. Si són sinceres, són les persones amb les que comparteixes moments de tot. Amb unes confidències i vivències més personals que amb d’altres. Hi ha qui t’agradarà per anar a prendre un vi, riuràs i t’ho passaràs bé i prou; amb una altra t’explicaràs la vida més profunda, amb d’altres lluitaràs per assolir il·lusions en projectes professionals...

El repertori és immens i, fins i tot, el tipus de relació que tinguis al llarg de la vida amb les diferents amistats que vas fent, va canviant. És lògic; tots evolucionem i tenim noves inquietuds i experimentem noves necessitats.

En tot cas, mai ningú et pot obligar a ser amic o amiga de no sé qui, i ningú té dret a enfadar-se perquè no acceptes la seva petició d’amistat a plataformes com al Facebook. Aquesta és una eina molt facilitadora de relacions humanes i quan em vaig donar d’alta i anava trobant gent que normalment no veig, però que hi tinc bon rotllo, em va fer molta il·lusió i no parava de sol·licitar i d’acceptar amistats. També agraïa contactar d’una manera tan senzilla amb éssers humans amb els qui mai he coincidit físicament, però que per motius diferents m’anava bé tenir-los tan a mà, sobretot per afers professionals.

Passada aquest primera fase, veus que la teva llista creix, però que és un descontrol. El teu mur es converteix sovint amb un receptor de missatges que mot sovint –i amb tot el respecte del món- no t’interessen perquè tens altres coses al cap, i com deia l’altre dia un amic, fas “neteja”, perquè hi ha individus que a la vida no virtual tampoc comparteixes res.

Tot depèn, evidentment, de l’ús que cadascú li vulgui donar, però l’amistat no és una obligació i Internet no és cap broma. Quan fas un comentari o decideixes compartir el teu món al ciberespai, tens dret, en casos com el Facebook, a fer-ho amb qui tu vulguis, igual que no te’n vas de vacances o a prendre un cafè amb algú que no et ve de gust. Per mi, el mur d’aquesta xarxa social és com si fos un tros de casa meva i tots tenim dret a triar amb qui compartim la nostra privacitat.

21.3.09

Celler Mas Vicenc, una iniciativa jove i molt emprenedora

Fa ja molts mesos vaig tenir la sort d'anar a parar al Celler Mas Vicenç. Va ser la meva gran sorpresa d'una sortida que fèiem per bodegues de la D.O. de Tarragona en el marc d'un curs sobre els seus vins. En vam vistar de molt maques i consolidades a la zona, però em va semblar molt atractiva la iniciativa d'un jove de Cabra del Camp.



Nascut el 1983, Vicenç Ferré, fill d'una família arrelada al cultiu de la vinya, format en enologia tant a Catalunya com a l'estranger, va decidir empendre l'aventura del seu propia celler, una iniciativa que compta amb el suport incondicional dels seus èssers més pròxims. Ell mateix ens explica el perquè de tot plegat:

“L’aventura de fer el celler a casa ve a partir d’haver agafat experiència i il.lusió treballant i estudiant dins d’aquest món tant apassionant. Abans d'estudiar només coneixia l'agricultura del meu pare, però durant el curs anava veient que tan la viticultura, com l'enologia i la degustació et porten a un món molt complex i ple de cultura.

Vaig estudiar a Falset, i mentrestant vaig treballar en varis cellers de les DO's Conca, Montsant i Priorat. Quan vaig acabar em van proposar anar a treballar amb un enòleg i negociant de vins molt prestigiós a la zona del Roine, França, on hi vaig estar fent la vinificació 2003, aprenent francès i la seva filosofia de treball.

Per la vinificació 2004 vam dissenyar un celler nou al Priorat, on continuo treballant-hi, però durant aquest temps, estava pensant com podria ser el meu prototip de vi. Tenia moltes ganes d'arribar a fer el meu propi vi amb les vinyes de casa meva. Així doncs quan vaig estar de retorn de França, amb tan sols 20 anys, em vaig llançar a dissenyar el meu futur celler amb l'ajuda de la meva família, per treure els nostres vins, que avui ja es poden trobar al mercat amb el nom de Mas Vicenç.

La primera collita fou al 2005. Les idees giraven en torn de fer un vi negre criança amb les millors barriques de roure francès, una cosa bastant especial per la zona, juntament amb un blanc jove de varietat autòctona, com es el macabeu. Després dels dissenys i processos per vestir els vins vam sortir a buscar mercat al setembre de 2006.



Hem anat pujant, poc a poc cada any la producció i considero molt important poder contactar amb els clients. Per això des del primer dia he pensat que al estar en un entorn tan natural és important poder-lo ensenyar tot disfrutant d'un tast de vins. És el que s'està denominant enoturisme, gaudir de visites guiades per conèixer el procés d'un vi de qualitat,i això es pot descobrir a Mas Vicenç, per mòdic preu, amb cita prèvia".

Trobareu àmplia informació a la web del celler Mas Vicenç

11.1.09

Exposició i activitats relacionades amb “Llach a la Plaça Reial”

Lluís Llach va viure catorze anys al número 10 de la Plaça Reial de Barcelona, al mateix pis on actualment es troba ubicada SETBA Zona d’Art. Aquesta relació entre el cantautor i la galeria ha motivat l’exposició “Llach a la Plaça Reial”, que recull 36 fotografies en blanc i negre de Juan Miguel Morales, de les quals 5 són inèdites, i 11 textos d’Omar Jurado. Inaugurada el 8 de gener, es pot visitar fins al 13 de febrer. A més de la mostra fotogràfica, estan programades un seguit d’activitats que permetran aprofundir en la figura del cantautor.


Llach al seu vaixell - Foto: Juan Miguel Morales

Les imatges ofereixen un viatge per la vida del cantautor des de la seva infantesa a l'Empordà fins a la seva retirada dels escenaris als mítics concerts de Verges. Les fotografies mostren tant moments artístics com personals, amb retrats, paisatges i complicitats; van acompanyades de textos que recullen anècdotes i confidències fruit de diferents trobades amb el cantautor i de les seves reaccions davant les imatges. Bona part del material de l'exposició s'ha extret del llibre Món Llach, dels dos mateixos autors, Juan Miguel Morales i Omar Jurado. Per una altra banda, també s'exposen per primera vegada, 5 fotografies inèdites de la col·lecció privada del fotògraf.

Va viure al mateix pis

Lluís Llach va viure al mateix pis on ara es troba l'exposició, entre 1985 y 1999. Allà va compondrà el seu àlbum Geografia (1988) i va conviure amb l'ambient cultural i creatiu de la zona. SETBA vol rendir així el seu homenatge particular a aquest artista que amb només 20 anys va compondre l'Estaca, cançó que va esdevenir un himne de llibertat per als Països Catalans. A més, ha estat 40 anys a l'escenari, ha publicat 31 àlbums i té més de 150 cançons composades.


Amb el seu gos bitxo i el cotxe que fa servir per Porrera - Foto: Juan Miguel Morales

Activitats complementàries

15 de gener – Recital de poemes de Miquel Martí i Pol a càrrec de les actrius Pepa López i Carme Callol. Tot seguit, el cantautor Josep Tero interpretarà un poema musicat per ell mateix. L’acte serà presentat per la periodista de la revista ‘Enderrock’ Helena Morén.

22 de gener – L’escriptor Lluís Serrahima, autor de l’article “Ens calen cançons d’ara” publicat el 1959 a la revista ‘Germinabit’, explicarà els inicis del moviment de la Nova Cançó, els Setze Jutges i com Lluís Llach va introduir-se en aquest cercle. Seguidament, el jove cantautor Cesc Freixas parlarà del significat de ser cantautor ‘combatiu’ en l’actualitat i ens cantarà algunes de les seves peces. La periodista de l’Enderrock’ Helena Morén s’encarregarà de presentar l’acte.

29 de generProjecció de la pel•lícula documental “Llach: La revolta permanent” dirigida per Lluís Danés.

5 de febrer - Ens acompanyaran el periodista Joaquim Vilarnau, coordinador del disc de versions de cançons de Lluís Llach “Si véns amb mi” (Picap), i el músic Manu Guix que interpretarà algunes peces del seu disc “Onze Llachs” (Blanco y Negro).

12 febrerSubhasta d’una de les fotografies exposades en benefici del Casal d’Infants del Raval.

Totes les activitats tindran lloc a les 20 h a Setba Zona d’Art (Plaça Reial, 10, 1º, 2º. Barcelona).

Per saber més:

Web oficial Lluís Llach

Web galeria Setba

5.10.08

Foz Côa, un projecte de recerca molt compartit


Acte de defensa de la tesi de màster el 29 de setembre - Crèdit: Ferran Gerhard

A la vall de Foz Côa (Portugal), el 1994, es construïa una central hidroelèctrica i un embassament que hagués deixat submergit el conjunt rupestre de gravats a l'aire lliure més important del món.

Per sort, la capacitat d'un grup de científics va aconseguir mobilitzar diverses forces i construir diverses aliances en l'àmbit internacional. Aquesta història és la base del treball de tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que vaig defensar el 29 de setembre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Ha estat un projecte compartit amb moltes persones i, per això, al final incloc la relació d'agraïments.

La lluita per salvar els gravats va produir una dinàmica social àmplia. L'Escola de Vila Nova de Foz Côa va impulsar un moviment de protesta mai no vist a Portugal. La societat portuguesa, en general, també es va mobilitzar. El cas es va convertir en un problema d'estat. És l'única vegada en la història que s'ha frenat la construcció d'un pantà, amb els treballs iniciats, per crear finalment un parc arqueològic.

La repercussió mediàtica va ser importantíssima. Els periodistes es van implicar molt. Des del principi van seguir el cas. Els arqueòlegs es van convertir en la seva principal font de coneixement.

En aquesta recerca es repassen els factors que van intervenir i les estrategies de comunicació utilitzades per salvar els gravats.

En l'última part es planteja de què ha servit aquella lluita. Es va crear un parc i moltes expectatives entre la població, però 14 anys deprés s'ha desenvolupat tot com es va anunciar? Fins on s'ha arribat? Què queda per fer? La gent està contenta? Va ser una decisió encertada?


Membres del tribunal i director de la tesi, a les primeres files - Crèdit: Ferran Gerhard


AGRADECIMIENTOS que constan en la tesis

A Eudald Carbonell, porque un día, hace ya más de 20 años, me contagio de su entusiasmo y ganas de aprender; por su permanente amistad y apoyo constante.

A Gala Gómez, por ser una perfecta compañera de estudios, además de una excelente amiga y compartir conmigo inquietudes e ilusiones, sin olvidarme de su generosidad por enseñarme multitud de cosas; sus ánimos y jovialidad.

A Ferran Gerhard, por su dedicación en cada nuevo proyecto; por hacer más gratas algunas de mis estancias en Portugal, su apoyo y paciencia leyendo manuscritos, haciendo fotos y acompañándome a muchos lugares que me ha conducido esta tesis.

A muchos compañeros del máster, especialmente a Luna Peña, Ruth Blasco, Núria Geribras, Àlex Soler y Amelia Bargalló; por las ayudas que siempre me han proporcionado.

A Manolo Vaquero, Susana Alonso, y Palmira Saladié, esenciales en las prácticas docentes de excavación en el Molí del Salt (Vimbodí).

A Isabel Expósito, por sus ideas en la redacción de esa memoria de excavación.

A Andreia Anacleto, por su asesoramiento lingüístico con el portugués, que me ha facilitado la comprensión de muchos conceptos.

A Florent Rivals, por su ayuda en la traducción del resumen en francés. Lo mismo a Gala Gómez y Carlos Lorenzo, con el inglés.

A los sociólogos Maria Eduarda Gonçalves y José Luis García, profesores universitarios de Portugal, que incluso me atendieron en fin de semana.

Al señor Adriano Ferreira y Teresa, su esposa, que durante mi primera estancia en Foz Côa me trataron como una hija; por compartir conmigo información y noches a la fresca en el paseo del pueblo.

A Joaquim Roglán, periodista y ex profesor de mis tiempos de estudiante de periodismo, por facilitarme el acceso a bibliografía que de otro modo no hubiese sido posible, y sus revisiones y sugerencias sobre la ficha del análisis de contenido.

Al compañero Fernando Sánchez, por su entrega en las transcripciones de las entrevistas en inglés, francés, portugués… Su ayuda ha sido inmensa.

A Jaka, Rosa Casas, por su interés en lo que hago y su amistad.

A las amigas Montse Serra, Montse Pena y Amor Palau, por estar siempre a mi lado.

A Luiz Oosterbeek, profesor Instituto Politécnico de Tomar, que siempre me ha facilitado el contacto con las personas clave para obtener información y gracias a él pude estar becada en el XV Congreso de la UISPP de septiembre de 2006, donde efectúe muchas entrevistas para la tesis.

A Mila Simões, Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro, que generosamente puso a mi disposición su archivo de prensa sobre Foz Côa e incluso me acogió en su casa durante varios días para que pudiera trabajar intensamente. Luego, en el congreso mencionado, en Lisboa, siempre me orientaba sobre quién era quién y me interesaba entrevistar; además, mientras he efectuado la investigación me ha aclarado un motón de cosas.

A otros profesores de la Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro, por su buen trato y cordialidad los días que estuve allí.

A los periodistas Manuel Carvalho y Pedro Garcías, del Público, y a Valentina Marcelino del Expresso, por atenderme en Oporto y Lisboa respectivamente y todas las aclaraciones posteriores.

A Maria Fátima Graça, por su hospitalidad acogiéndome en su casa de Oporto y sus visitas turísticas por esa ciudad, sus salidas nocturnas y su inmensa compañía también en Lisboa.

A José Ribeiro, por facilitarme fotos de momentos claves de la protesta.

A Robert Sala, amigo y director de la tesis, por sus orientaciones tantos científicas como en otros aspectos más domésticos, pero muy importantes para que todo saliera bien.

A Ignasi Pastó, por sus sugerencias e ideas en muchos trabajos a lo largo máster.

A Jordi Mestre y Gerard Campeny, por proporcionarme algunas fotografías.

A Xavier Cáliz, por su diseño del mapa con el impacto de la noticia en el mundo.

A Henry de Lumley, que al saber de mi proyecto me invitó a Tautavel para asistir a un congreso sobre el turismo de cultura científica, técnica e industrial, perfecto para mi estudio y conocer esa localidad.

A Gerard Batalla, que puso el archivo de noticias del Museo de Tautavel a mi disposición.

A los guías del Parque Arqueologico de Vila Nova de Foz Côa que me han ayudado a disfrutar y conocer ese patrimonio, especialmente a Pedro Nuno. De otro lado, a Luís Luís y a la directora del PAVC, Alexandra Cerveira, por sus atenciones.

A Pedro Couteiro, por tenerme al día de cómo va el proyecto de embalse en el Río Sabor.

A António M. Baptista por sus revisiones e informaciones sobre la historia y características de los grabados de Foz Côa.

A los profesores del máster en Tarragona, que con mucha ilusión y paciencia han posibilitado que pudiese aplicar esos conocimientos a mi especialidad, la comunicación, especialmente a Jordi Rosell, Bienvenido Martínez, Francesc Burjachs, Josep Maria Prats, Policarp Hortolà, Carlos Lorenzo, Lucía López, Xosé Pedro Rodríguez y Josep Vallverdú.

A este último le agradezco también que se leyera y corrigiera la parte correspondiente a las técnicas de dataciones. Y a Carlos Lorenzo por su asesoramiento en la realización de la muestra estadística.

Al amigo Ramón Viñas, investigador del IPHES (Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social), por su amistad y dedicación aclarándome conceptos de arte rupestre.

A Clara Brull, por su entrega, colaboración, y admirable profesionalidad e iniciativa, indispensable en el tratamiento de los datos estadísticos, realización de la cronología y presentación del trabajo.

A los compañeros del Gabinete de Comunicación del XV Congreso de la UISPP, por dejarme escoger las sesiones que tenía que cubrir en función de los personajes que debía entrevistar para mi tesis.

A los compañeros del IPHES, que en la recta final de este trabajo no he podido atender en materia de Comunicación como correspondía, por su comprensión y ánimos.

A todas las personas anónimas con las que me crucé en mis diversas estancias por Portugal y que me ayudaban en todo.

A las distintas compañeras con que compartí habitación en la Residencia de estudiantes Egas Moniz, en Lisboa, y al personal que me atendía, pues pusieron todos los recursos para que pudiera trabajar bien.

A los empleados del Albergue Juvenil de Foz Côa por hacerme la estancia allí muy cómoda y agradable.

Y a mis gatas Ona y Lluna, posa saltar de tanto en tanto a mi mesa de trabajo, proporcionarme un alto en el camino, hacerme sonreír y permitirme compartir juegos con ellas.

24.8.08

Burruezo i Bohemia Camerata: un intimíssim cafè contemporani del segle XXI

Vaig conèixer a Pedro Burruezo -de peu a la foto- quan era membre de Claustrofòbia i vam coincidir com a companys de classe quan érem estudiants de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. De seguida vaig sintonitzar amb ell i ens vam fer amics.
Mentre vaig viure a Barcelona li vaig anar seguint la pista musical, i a les acaballes dels anys vuitanta, quan em vaig traslladar a viure a Tarragona, encara el vaig anar veure en alguna actuació aquí. Després li perdo el fil durant anys i el veig de cop i volta una matinada per Canal 33 amb el seu nou grup, Burruezo i Bohemia Camerata.
Ara, ha estat un plaer retrobar el se art en directe, en el marc de la programació VII Cicle Nits a Minerva, organitzat pel Museu d’Història de Tarragona. Segueix actiu en el que li agrada i amb la mateixa vitalitat de fa vint anys.
Durant l’hora llarga que va durar el concert del 20 d’agost a Tarragona, Burruezo i Bohemia Camerata ens van oferir el seu darrer espectacle, Íntimisimo Cafè, un recorregut per la música de la mediterrània i llatinoamèrica que ens porta des dels accents del flamenc a les “zambras” arabesques, passant pels somnis zíngars, la música clàssica, les havaneres, la rumba catalana, la cançó d’autor o els valsets criolls. Tot això interpretat amb una extraordinària exquisidesa, creativitat, originalitat i naturalitat.

Intimísimo Cafè el componen una selecció de peces inèdites i diverses versions de clàssics populars. “Totes elles, amb un innegable sabor apassionat –constata el díptic informatiu- que enfonsa els seus versos en una aroma musical personal amb deixis de cobla espanyola contemporània, de clàssica ibèrica, de perfums de Leonard Cohen, de cantis aflamencats, de sintonies portugueses, de moreries somiadores, de virtuosismes zíngars, de rumba catalana. Versions,adaptacions, homenatges, músiques de diferents indrets del món, amb un aire de música de cambra i amb tota la ràbia i la passió de la música popular. Un cafè cantant contemporani del segle XXI, sense nostàlgies, divertit i apassionat. Entre la tradició i l’avantguarda. Música trepidant i sense pietat”.

17.5.08

Dia d'Internet: TINET estrena bloc i jo canal personal al youtube

Coincidint amb el dia d'Internet, la Xarxa Ciutadana de les comarques de Tarragona, TINET, posa en marxa "El bloc de TINET". Aquesta bitàcola permetrà posar al dia a tots els usuaris de les novetats i les informacions d'interès relacionades amb el portal i tots els seus serveis. A més s'ofereixen continguts relacionats amb l'actualitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

És el mateix dia en què he tornat a visitar l'exposició 25.000 tinetaires que es pot vistar al pati de la Diputació de Tarragona fins al 25 de maig: un recorregut per la història de TINET, la primera xarxa ciutadana de l'Estat espanyol, amb 13 anys d'edat, i pels tots serveis que ofereix: blocs, webfàcil, mapes, programari... Celebro que entre els blocs més actius hi hagi el d'Eudald Carbonell.


Tothom que sigui tinetaire està convidat a participar en un gran pòster que creix dia a dia a la mateixa exposició - Foto: Ferran Gerhard

Per arrodonir-ho, m'ha semblat que avui era una bona ocasió per estrenar el meu propi canal personal a Youtube, que havia donat d'alta fa ja molt de temps, però que mai l'havia implementat. El primer video que he penjat ha estat el corresponent al programa Clica número 11 que emetia TINET per Canal Reus TV, sobre noves tecnologies. En el que us comento es parlava de les llistes de distribució, del messenger, del skype, és a dir, de programes afavoreixen la comunicació. Em van convidar a explicar la meva modesta experiència en l'ús d'aquestes eines i amb aquest petita aportació vaig debutar al youtube el 29 de gener passat a través del canal de TINET, que ara he enllaçat, tot fent xarxa amb el meu, http://es.youtube.com/cintabellmunt