Premi ex aequo Petxina Oberta 2011 a l’IPHES per la seva atenció als mitjans de comunicació i la difusió que fa de les seves activitats

Divendres 3 de juny es va celebrar la festa anual de les Petxines de la Informació que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona per distingir als professionals que millor fan la seva feina i donar un toc d’alerta als qui no ho fan tan. En aquesta ocasió l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat guardonat ex aequo amb el gabinet de premsa de “la Caixa” per l’atenció prestada als mitjans de comunicació i la tasca que efectuen per difondre les seves activitats.

Per part de l’IPHES vaig recollir el premi com a responsable de Comunicació d’aquest centre de recerca. I aquesta va ser la meva intervenció:

El 2 de juliol farà 25 anys que vaig arribar a Tarragona. En aquells moments pràcticament no tenia ni idea de què era tot això de l’estudi de l’evolució humana, no sabia res d’arqueologia...

Un any després va incorporar-se com a professor a la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, Eudald Carbonell, llavors no existia encara la URV (Universitat Rovira i Virgili) .

Gràcies a la meva feina de periodista vaig contactar aviat amb ell, amb qui va haver-hi molt de feeling des del primer moment i ens vam fer molt amics. Ell m’explicava que volia crear un equip de primer nivell dedicat a l’estudi del passat per poder entendre el present i prospectar el futur. No sabia molt bé què m’estava dient, però em queia bé i li feia cas.

Amb molta empenta va anar aglutinant alumnat universitari al seu voltant i ara molts d’ells tenen projectes de responsabilitat a l’IPHES. Per la meva part, jo anava seguint tot aquest procés i escrivia sovint sobre les excavacions i projectes de recerca que anaven estructurant, com el d’Atapuerca.

Han passat 25 anys i tenim l’IPHES. La seva creació el 2006, encara que ja portàvem 20 anys de rodatge com a grup, ens va donar entitat i autonomia per organitzar la nostra pròpia comunicació.

Blocs i xarxes socials

L’afany de socialització d’Eudald Carbonell, la seva dèria per la tecnologia unit també al meu interès per Internet va provocar que un mes després de la creació de l’IPHES estrenéssim un bloc, dins de TINET, quan tot just els blocs es començaven a conèixer, molts no hi creien i d’altres els hi tenien por, un cas similar al que passa ara amb les xarxes socials.

Ara ja tenim 5 blocs, un canal al Youtube, una web en quatre idiomes amb un apartat dedicat a comunicació i dos canals a twitter. Donen molta feina, i a Comunicació estic jo sola, però a l’equip hi ha molta il·lusió i el qui no et dona un cop de mà amb les traduccions t’ajuda a mantenir el mailing o t’assessora en el contingut i correcció de les notícies.

A vegades hem tardat fins a tres setmanes en tenir una notícia enllestida, perquè publicar un article a revistes com Science és molt important, però sovint costa trobar el ganxo que la faci suficientment atractiva tant pels mitjans de comunicació com per a la societat en general, i tenim molts impactes. Quan no tens un fòssil estrella i has de vendre intangibles és molt complicat combinar responsabilitat científica i responsabilitat periodística.

Actualment, la ciutadania ens segueix molt directament a través de les xarxes socials com Facebook on gestionem una comunitat virtual que ja està arribant als 9.000 seguidors.

Tenim col·lapsat el perfil personal d’Eudald Carbonell que ja assolit els 5.000 seguidors, el màxim per a un perfil personal, i ara cada dia es deixen d’atendre unes 40 peticions d’amistat que de moment no podem acollir a l’espera de fer-li una pàgina tipus fans, com els artistes, que admeten més admiradors.

Innovar

De tota manera sabem que caldria emprendre moltes més iniciatives, que hi ha molta feina a fer i que no arribem a tot el que voldríem. Per aquest motiu, quan ens conviden a diversos llocs a explicar el nostre model de comunicació, o ens donen guardons com aquest d’avui, fa una mica de vertigen, perquè saps que se’t queden moltes coses pel camí. El que passa és que el panorama general no és molt bo, estem encara en una fase molt inicial de l’ús i de les possibilitats d’Internet i si t’esforces una mica, si ets pioner i innoves, crides l’atenció. Fins i tot la Unesco va recollir la nostra experiència en un capítol d’un llibre sobre difusió del patrimoni, fruit d’un seminari que es va celebrar a Portugal i al qual vam assistir-hi.

Fem escola

Ahir vam estar a la primera Escola de Primavera de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca dedicada enguany a la difusió científica. L’IPHES va ser un dels tres models que es van presentar i molts centres de Barcelona ens van felicitar perquè era molt diferent a la resta. També hem estat recentment a Càceres a una reunió de ciutats patrimoni de la humanitat, per mostrar possibilitats de difondre el patrimoni mundial amb les eines 2.0 i per Sant Juan ens han convidat a un Intensive Programme del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia que es fa a França, perquè expliquem a alumnat de diversos països del món la importància que pot tenir la comunicació per donar a conèixer els seus treballs, quan siguin futurs científics. D’alguna manera, tímidament anem fent escola.

En tot cas, encara podem anar molt més lluny, encara tenim temps per somiar. El repte del director de l’IPHES és aconseguir que es parli tant de l’evolució humana com es fa amb el Barça, i que la ciutadania hi mostri el mateix interès.

Il.lusió

De moment, l’IPHES, per la tasca que fa en Recerca podríem dir que ha arribat a la Champions i esperem tenir encara molta energia per seguir millorant i treballant per la socialització de la ciència, a dia d’avui sense un duro ni pràcticament recursos, però amb molta il·lusió i amb moltes persones properes, tant de l’IPHES com de fora, que militen amb la causa i que estan disposades sempre a donar un cop de mà.