Text de la meva intervenció a la presentació del meu llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba, el 13 de desembre de 2012 a Barcelona
Bon vespre a tothom. Moltes gràcies per haver vingut. És un plaer comptar amb la presència de molts amics i amigues, alguns fins i tot que han vingut des de Tarragona, on jo visc actualment, o d’altres llocs fora de Barcelona.
Moltes gràcies a l'Elisenda Roca per la seva presentació, i per ser molt receptiva quan la vaig telefonar per fer-li aquesta proposta.
Aquest llibre té els seus orígens al febrer del 2009, quan vaig rebre un missatge privat del Sicus al meu perfil del Facebook. Em comentava la possibilitat de fer-li una publicació. Em va sobtar molt perquè jo no el coneixia ni tenia cap vinculació amb el món de la rumba, ni professionalment amb la música, en general, només el llibre que vaig escriure el 2004 sobre Lluís Llach.
En tot cas, al mateix temps que em sorprenia, em vaig sentir molt motivada a mantenir una trobada amb ell i treure’n l’entrellat de tot plegat.
Com després he pogut confirmar, és una persona que transmet molt d'entusiasme amb els seus projectes i amb tot allò que el porta a lluitar per diferents causes. Diríem, de bon rotllo, que “em va vendre la moto”.
Pel que fa a la meva relació amb la rumba, fins que em vaig posar a preparar el llibre del Sicus, bàsicament només l’associava amb les actuacions del Gato Pérez a les darreres èpoques del Zeleste, al carrer de L’Argenteria, on gràcies a que tenia un carnet d’estudiant en pràctiques de El Noticiero Universal, eren els primers anys dels vuitanta del segle passat, podria entrar de franc a les actuacions i, a més, amb acompanyant. Hi vaig anar moltes nits i en guardo molt bons records i amistats.
A aquelles nits al Zeleste els hi faig part de la dedicatòria del llibre, però també a la comunitat gitana de La Perona, que estava al meu barri de La Sagrera, a dues passes del col·legi de monges on jo estudiava. Ells eren part del meu paisatge quotidià, i fins i tot una vegada, em vaig apropar més a ells per un treball que ens van demanar al cole sobre el nostre barri. Amb molta amabilitat i paciència es van deixar fer petites enquestes, vaig poder dialogar amb alguns d’ells i em van deixar fer fotos a les seves vivendes, unes barraques molt pèssimes.
Així que la meva relació amb la comunitat gitana estava estretament lligada als més marginals, a individus sense recursos econòmics ni formació, que malvivien com podien, encara que fossin unes excel·lents persones.
Des d’aquest punt de vista, el llibre del Sicus ha estat una bona oportunitat per aprofundir en una altra realitat d’aquest col·lectiu humà, que encara que té més de 500 anys d’història continua lluitant per normalitzar el seu paper a la societat. I ho he fet a través de les vivències del Sicus, del seu entorn més pròxim, dels gitanos catalans, de les persones que han compartit amb ell moments determinats de les seves vides i amb els companys de Sabor de Gràcia i d’altres músics, periodistes, cineastes i antropòlegs que surten en aquest publicació.
Acte a la Casa del Llibre
Mentre confeccionava el llibre, ell ultimava el documental Gitanos catalans, estrenat l’octubre passat. Ha estat també un plaer compartir de rebot l’elaboració i la posada de llarg d’aquesta obra que demostra l’evolució que ha fet la comunitat gitana en els darrers anys, un salt evolutiu espectacular, i en positiu, molt diferent al que jo veia a La Perona, fa ja més de tres o quatre dècades.
Encara falta molt, però de moment ja tenim dones gitanes que estudien, gitanos que són mossos d’esquadra, etc. Falten molts professionals de la comunitat gitana en molts sectors de la societat, però anem avançant. Ells ja fan l’esforç, però tots plegats també hauríem de ser més sensibles a afavorir la seva socialització, integrant la diversitat, o sigui, facilitant-los-hi que la seva experiència social, cultural, etc, s’incorporin de ple al territori, doncs tots els qui vivim a Catalunya som catalans i, alhora, tots som de la mateixa espècie, tots som homes o dones sapiens.
Quan vaig començar a elaborar aquest llibre, el 2009, Sabor de Gràcia celebrava el seu quinzè aniversari. El tret de sortida va ser el concert commemoratiu el mes de maig d’aquell any, però a partir d’allí els vaig anar seguint sovint, igual que a d’altres grups de rumba catalana amb els qui hi col·laboraven. Així que aquest projecte ha estat també una bona eina per apropar-me a un món, el de la rumba catalana, que us recomano especialment i que en gaudiu tan com pugueu –els qui encara no ho heu fet- perquè transmet molt bones energies.
Gràcies doncs al Sicus per confiar amb mi i tenir el tarannà precís per captivar-me amb la seva idea inicial de com havia de ser el llibre, i posteriorment, facilitar-me molt la tasca de recollida d’informació, deixar-me entrar al seu món gitano i rumbero, també de mediador social, i donar-me alhora l’oportunitat de viure un cop més el valor de la diferència que de ben petita ja em van ensenyar els veïns de La Perona.
0 comentaris:
Publica un comentari