Xarxes socials, mestissatge, rumba catalana i cultura gitana

Intervenció a la III Diada de la Rumba amb motiu de la presentació del llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba 

Amb Sicus Carbonell, protagonista del llibre - Ferran Gerhard

Aquest llibre té els seus orígens al febrer del 2009, quan vaig rebre un missatge privat del Sicus a través d’una xarxa social, concretament al meu perfil del Facebook, des d’on ell m’anava seguint les meves activitats com a periodista. Li agradava el que escrivia sobre l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sobre Eudald Carbonell i coneixia el llibre que vaig fer sobre Lluís Llach. 

Les opinions

Aquell any Sabor de Gràcia complia 15 anys i va ser coincidint amb el concert d’aniversari quan vaig començar a treballar en aquest projecte, amb vàries tasques alhora, entre elles, la realització d’entrevistes personalitzades a Sicus, així com a persones relacionades amb el seu univers: músics, antropòlegs, mediadors socials, gitanos catalans, periodistes que han seguit la seva trajectòria sobretot a través de Sabor de Gràcia, etc.

D’aquí ha sortit un relat coincidint amb els 20 anys del seu debut artístic. Sicus Carbonell, l’alma mater i veu de Sabor de Gràcia, pren com a fil conductor la seva vida per descobrir-nos trets de la cultura gitana, així com el que comporta ser un autèntic rumbero català, una música que afronta el segle XXI amb molts grups que l’han feta seva, però en ple debat sobre si és bo o no el mestissatge que la defineix.

Acte de presentació diumenge 18 de desembre de 2002 a Gràcia - Ferran Gerhard

El llibre parteix del naixement de Sicus al barri de Gràcia i ens referim als seus primers records per aquest barri de Barcelona, on ens trobem avui celebrant la III Diada de la Rumba. Són dies de molta vida al carrer, de placetes, de jocs, de cinema.

Recuperem la descoberta d’una vocació, el Sicus com a rumbero, la influència de Gato Pérez ja de ben petit, i escenaris com el Bar Petxina, a Gràcia. Fem un seguiment dels seus primers passos com a músic professional, el seu debut internacional. En aquest recorregut cada vegada és més evident la seva necessitat de reivindicar el dret a ser gitano, a la necessitat de conèixer per integrar i normalitzar la diversitat alhora que s’elimina el racisme.

Trajectòria musical

Després d’aquest primer bloc més lligat als condicionants que han perfilat el Sicus del segle XXI, encetem uns capítols molt centrats en la seva trajectòria professional com a músic, a partir del moment en què neix el grup que lidera actualment, Sabor de Gràcia, un clar representant de noves formes de fusió musical. Es fa un recorregut pel bagatge d’aquest grup, amb parades més perllongades en algun moments com la filmació de la pel•lícula El Gran Gato, que va ser la posada de llarg  de Sabor de Gràcia, en tenir cura de la banda sonora; el disc El Mundo baila va ser el seu trampolí internacional, amb Patriarcas fan un gran esforç per recuperar la rumba més genuïna, un gènere que  marca un gol al Camp Nou en actuar Sabor de Gràcia per primer cop en aquest estadi.

Com a gitanos catalans, queda clara sempre la seva aposta per la llengua catalana, un exemple extrem que es veu amb el disc La Cançó en clau de rumba, on versionen, en rumba, peces que van marcar la lluita per les llibertats de Catalunya en plena dictadura franquista, i Sabor de Gràcia, en fa un homenatge.                                             

Causes solidàries

És el compromís amb el país, amb Catalunya, però hi ha una altra faceta que determina a Sicus Carbonell: la seva vessant de mediador social. Això fa que molt sovint tingui iniciatives, que amb la rumba com a denominador comú, demostren el seu compromís amb les causes solidàries i amb els col•legues que necessiten de la seva empenta i del seu talent. És el torn, per tant, d’unes pàgines dedicades a tributs i homenatges fins arribar al seu treball musical més recent, Sabor Pa’rato!                                                         

En una mena de tercer bloc del llibre, donem pas a les opinions d’un total de 60 músics, antropòlegs, cineastes i periodistes, com Mari Pau Huguet, Peret, Chango, Ventura Pons, Los Manolos, DJ Txarly Brown, Toni Xuclà, Juan Pablo Compaired, Joan Garriga de la Troba Kung-Fú, Lluís Cuevas, David Torras de Sabor de Gràcia, Moncho, Justo Molinero, Los Banis, Pau Donés, Pep Blay, Los Sirex, Ojos de Brujo, Pep Lladó, Gerard Quintana, Joan Reig d’Els Pets... per citar-ne només uns exemples.

Els puristes del gènere

Fonamentalment ens expliquen, segons el cas, com valoren el Sicus com a rumbero de Gràcia, què en pensen de l’estat actual de la rumba catalana, de les crítiques que  rep per part dels més puristes, i que també hi donen la seva opinió en aquest llibre. També del futur d’aquest gènere, etc.

De tot plegat us convidem a establir un debat crític i amb mirada evolutiva aprofitant l’edició d’aquest llibre.