Cinta S. Bellmunt

El Telenotícies de TV3 parla del meu llibre sobre rumba catalana, Sicus i gitanos catalans

2012-01-14T19:57:00.004+01:00

Estius a Reus, mercadet ambulant, Xavier Amorós i pràctiques al Diari de Tarragona

Accedeix al VÍDEO (al minut 8´40´´) de TV3

Va ser un plaer trobar-me per segon cop a la biblioteca Xavier Amorós de Reus per presentar un nou llibre meu, Sicus, 20 anys amb sabor de rumba, el passat 9 de gener. Un acte del qual es va fer reso TV3 al Telenotícies comarques del dia següent. La primera vegada també va ser al gener, però del 2005, amb l’amic Josep Ramon Grau, com coautors del llibre Lluís Llach, lo noi de cal Vall, i que va comptar amb la presència del propi artista.

Com en aquella ocasió, l’altre dia a Reus. vaig voler expressar la meva satisfacció perquè espais públics de coneixement i de pensament, com ho és la biblioteca esmentada, portin el nom de poetes tan estimats i significatius com és el cas de Xavier Amorós, una persona amb la qual vaig tenir ocasió de parlar sovint durant els meus anys de periodista de cultura a diferents diaris, i sempre em va tractar molt bé.

Molt ben acollida
De la mateixa manera, em vaig sentir molt ben acollida a Reus, quan fa ja 25 anys, procedent de Barcelona, vaig aparèixer pel Diari de Tarragona com a jove estudiant de periodisme en pràctiques, i em van enviar a la delegació de Reus. Era l’estiu del 1986.

Per tot plegat, va ser un plaer tornar a Reus per feina, ara de la mà de la història humana i professional de Sicus Carbonell, un personatge que va passar alguns estius de la seva infantesa a Reus, on l’enviaven amb els seus avis paterns, a les acaballes dels anys setanta. el seu avi. Val a dir, que el seu avi, Antoni Carbonell, va jugar durant anys al Fútbol Reus Deportiu. En el llibre parlem de com era l’entorn en què Sicus es movia en aquesta localitat, en un ambient molt diferent a l’actual, així com les seves escapades a les platges de Salou i de Cambrils.

Actualment, els seus pares, Salvador Carbonell i Maria Giménez, encara que ja no viuen a Reus, hi són cada dissabte al mercadet ambulant que es fa aquest dia de la setmana. Hi tenen una parada de roba.

Una malifeta amb final feliç
Un mercadet que també surt en el llibre, perquè va ser escenari d’una anècdota personal del Sicus relacionada amb un viatge que volia fer a Paris, per actuar-hi, quan era molt jove, i sense que el seu pare ho sabes. Però la necessitat de tenir un permís del seu progenitor, en ser menor d’edat, el va delatar i des de l’aeroport de Barcelona van haver de venir ràpid a explicar-li la malifeta, i li va signar el justificant pertinent, en el mercadet on encara avui hi treballa..

Des de llavors, en Sicus s’ha fet gran i en aquest temps n’ha vist de tots colors. Ens ho explica d’una manera molt sincera i oberta. En aquest sentit, es tracta d’un relat que, per damunt de tot, és una història de superació, d’algú que ha caigut molt baix –per dir-ho d’una manera suau-, fins al punt que en un moment determinat està a punt de tirar la tovallola, però que és capaç de trobar motivacions, il·lusions i moltes ganes de lluitar per tirar endavant. En el cas del Sicus, la rumba catalana, la religió Evangelista i la seva feina com a mediador social estan a la base d’aquest camí reeixit.

Manuals d’autoajuda

En la presentació que vam fer a Barcelona, la periodista Elisenda Roca citava aquest volum com un referent en un moment en què estan de moda els manuals d’autoajuda. Certament, aquesta pot ser una de les utilitats d’aquest llibre, però també pot ser molt d’interès pels qui vulguin posar l’accent en la rumba catalana. Aquests veuran el recorregut de 20 anys de trajectòria musical de Sicus Carbonell, i del context històric, social i cultural en el que s’ha desenvolupat la rumba catalana durant aquest període. Alhora, aquesta publicació també pren part en el debat actual sobre com ha de ser aquest gènere i, en aquest sentit, es dóna veu tan als qui estan d’acord en què evolucioni i s’obri a altres ritmes, com als qui prefereixen mantenir la rumba en una línia més pura, sense mestissatge.

CD i DVD inclosos

A més, el llibre inclou un CD i un DVD. És una oferta gitana, com li agrada dir al Sicus. Un CD concebut per acompanyar la lectura, amb temes molt melòdics, per ajudar a pensar.

En el DVD s’inclou una selecció de les seves actuacions a televisió, així com a diferents escenaris o en festes relacionades amb els triomfs del Barça, la majoria de vegades amb el seu grup Sabor deGràcia. És un document molt adient, si voleu descansar de la lectura i distreure’s amb música i bones imatges. També hi ha videoclips, moltes fotos que no s’han pogut encabir en el llibre i entrevistes.

Espero doncs que us ho passeu molt bé amb aquest projecte multidisciplinari, tan bé com nosaltres ens ho hem passat preparant-t’ho.

Resum personal del 2011 amb 5 posts

2012-01-01T12:43:00.004+01:00

Ha acabat un any i fent un repàs personal, quasi podria dir que professionalment ha estat l’any dels Carbonell. He tret dues publicacions: El catalanisme evolutiu, escrit amb Eudald Carbonell, i Sicus, 20 anys amb sabor de rumba, signat només per mi mateixa. En el primer cas, és un projecte nou, fet amb molta il·lusió, dins la trajectòria compartida de més de 20 anys de col·laboracions.

De fet, els llibres que faig amb Eudald Carbonell tampoc s’explicarien sense el que hem viscut i hem après a l’entorn del seu equip científic, a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), una feina rica en experiències i aprenentatge que ens ha merescut el Premi Petxina Oberta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, per la nostra activitat relacionada amb els mitjans de comunicació.

La meva feina a l’IPHES també ha interessat al Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad, concretament les estratègies i eines de comunicació que utilitzem; a altres centres de recerca de Catalunya que els hem mostrat com es munta un gabinet de comunicació que parteix de zero, i a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, a França, per tractar de la importància de comunicar la ciència a la societat.

Aquesta dedicació a l’IPHES no m’impedeix endinsar-me en altres móns, com ha estat el de la rumba i els gitanos catalans de la mà de Sicus Carbonell, l’alma mater de Sabor de Gràcia, amb qui he descobert una realitat diferent a la meva més pròxima i ha estat un plaer. Al final, tots aquests llibres tenen en comú que són històries de vida engrescadores, amb molt lluita al darrera per assolir diferents fites.

D’altra banda, el 2011 es van complir 25 anys de la meva arribada a Tarragona, una ciutat que m’ha acollit molt generosament i des de la qual he pogut dur a terme alguns dels meus somnis.

En l’àmbit més personal, ha nascut l’Arcadi, del qual m’he convertit en padrina laica, un “càrrec” que mai havia tingut.

L'Arcadi Lorenzo Gómez, amb gairebé ja sis mesos

A manera de flash, he triat 5 posts del meu bloc personal i del de l’IPHES que poden ser el resum més detallat del que us he explicat.

Ho faig amb el desig d’un 2012 ple d’energia i il·lusió per tirar endavant els projectes que ens engresquen i compartir-los amb les persones que més ens estimulen.

Aquests són els posts:

Xarxes socials, mestissatge, rumba catalana i cultura gitana llegir

El catalanisme de les bases socials, integrador i interdependent llegir

Premi ex aequo Petxina Oberta 2011 a l’IPHES per la seva atenció als mitjans de comunicació i la difusió que fa de les seves activitats llegir

L’IPHES exporta Comunicació a les ciutats patrimoni de la humanitat llegir

25 anys a Tarragona llegir

Xarxes socials, mestissatge, rumba catalana i cultura gitana

2011-12-23T18:46:00.006+01:00

Intervenció a la III Diada de la Rumba amb motiu de la presentació del llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba

Amb Sicus Carbonell, protagonista del llibre - Ferran Gerhard

Aquest llibre té els seus orígens al febrer del 2009, quan vaig rebre un missatge privat del Sicus a través d’una xarxa social, concretament al meu perfil del Facebook, des d’on ell m’anava seguint les meves activitats com a periodista. Li agradava el que escrivia sobre l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sobre Eudald Carbonell i coneixia el llibre que vaig fer sobre Lluís Llach.

Les opinions

Aquell any Sabor de Gràcia complia 15 anys i va ser coincidint amb el concert d’aniversari quan vaig començar a treballar en aquest projecte, amb vàries tasques alhora, entre elles, la realització d’entrevistes personalitzades a Sicus, així com a persones relacionades amb el seu univers: músics, antropòlegs, mediadors socials, gitanos catalans, periodistes que han seguit la seva trajectòria sobretot a través de Sabor de Gràcia, etc.

D’aquí ha sortit un relat coincidint amb els 20 anys del seu debut artístic. Sicus Carbonell, l’alma mater i veu de Sabor de Gràcia, pren com a fil conductor la seva vida per descobrir-nos trets de la cultura gitana, així com el que comporta ser un autèntic rumbero català, una música que afronta el segle XXI amb molts grups que l’han feta seva, però en ple debat sobre si és bo o no el mestissatge que la defineix.

Acte de presentació diumenge 18 de desembre de 2002 a Gràcia - Ferran Gerhard

El llibre parteix del naixement de Sicus al barri de Gràcia i ens referim als seus primers records per aquest barri de Barcelona, on ens trobem avui celebrant la III Diada de la Rumba. Són dies de molta vida al carrer, de placetes, de jocs, de cinema.

Recuperem la descoberta d’una vocació, el Sicus com a rumbero, la influència de Gato Pérez ja de ben petit, i escenaris com el Bar Petxina, a Gràcia. Fem un seguiment dels seus primers passos com a músic professional, el seu debut internacional. En aquest recorregut cada vegada és més evident la seva necessitat de reivindicar el dret a ser gitano, a la necessitat de conèixer per integrar i normalitzar la diversitat alhora que s’elimina el racisme.

Trajectòria musical

Després d’aquest primer bloc més lligat als condicionants que han perfilat el Sicus del segle XXI, encetem uns capítols molt centrats en la seva trajectòria professional com a músic, a partir del moment en què neix el grup que lidera actualment, Sabor de Gràcia, un clar representant de noves formes de fusió musical. Es fa un recorregut pel bagatge d’aquest grup, amb parades més perllongades en algun moments com la filmació de la pel•lícula El Gran Gato, que va ser la posada de llarg de Sabor de Gràcia, en tenir cura de la banda sonora; el disc El Mundo baila va ser el seu trampolí internacional, amb Patriarcas fan un gran esforç per recuperar la rumba més genuïna, un gènere que marca un gol al Camp Nou en actuar Sabor de Gràcia per primer cop en aquest estadi.

Com a gitanos catalans, queda clara sempre la seva aposta per la llengua catalana, un exemple extrem que es veu amb el disc La Cançó en clau de rumba, on versionen, en rumba, peces que van marcar la lluita per les llibertats de Catalunya en plena dictadura franquista, i Sabor de Gràcia, en fa un homenatge.

Causes solidàries

És el compromís amb el país, amb Catalunya, però hi ha una altra faceta que determina a Sicus Carbonell: la seva vessant de mediador social. Això fa que molt sovint tingui iniciatives, que amb la rumba com a denominador comú, demostren el seu compromís amb les causes solidàries i amb els col•legues que necessiten de la seva empenta i del seu talent. És el torn, per tant, d’unes pàgines dedicades a tributs i homenatges fins arribar al seu treball musical més recent, Sabor Pa’rato!

En una mena de tercer bloc del llibre, donem pas a les opinions d’un total de 60 músics, antropòlegs, cineastes i periodistes, com Mari Pau Huguet, Peret, Chango, Ventura Pons, Los Manolos, DJ Txarly Brown, Toni Xuclà, Juan Pablo Compaired, Joan Garriga de la Troba Kung-Fú, Lluís Cuevas, David Torras de Sabor de Gràcia, Moncho, Justo Molinero, Los Banis, Pau Donés, Pep Blay, Los Sirex, Ojos de Brujo, Pep Lladó, Gerard Quintana, Joan Reig d’Els Pets... per citar-ne només uns exemples.

Els puristes del gènere

Fonamentalment ens expliquen, segons el cas, com valoren el Sicus com a rumbero de Gràcia, què en pensen de l’estat actual de la rumba catalana, de les crítiques que rep per part dels més puristes, i que també hi donen la seva opinió en aquest llibre. També del futur d’aquest gènere, etc.

De tot plegat us convidem a establir un debat crític i amb mirada evolutiva aprofitant l’edició d’aquest llibre.

La Maña, los Manolos, esportistes i palmeros

2011-12-17T14:21:00.002+01:00

D'esquerra a dreta, Nacho Solozabal, David Barrufet, Sicus Carbonell, Elisenda Roca i jo mateixa

web del llibre - resum Elisenda Roca - text de la meva intervenció

La presentació del meu llibre Sicus, 20 anys ambSabor de rumba, celebrada dimarts 13 a la Casa del Llibre de Barcelona, va gaudir d’un final apoteòsic gràcies al saber fer de Sicus Carbonell, David Torras i el Muchacho Serviole, tots tres de Sabor de Gràcia, que juntament amb el Rogelio de los Manolos van interpretar “Gitanitos y morenos”, de Gato Pérez, acompanyats pels palmeros Pepe Gimenes i Enrique Serviole. La sorpresa va ser que cap a meitat de la cançó s’engresques a ballar amb ells la Maña (Lita Claver), que estava entre el públic.

Actuació de Rogelio de los Manolos i La Maña al final de la presentació

Al final es van poder escoltar cançons com "Boig per tu", en clau de rumba, i "Gitanitos y morenos"

A tots ells molts gràcies per donar un caliu humà molt especial i singular a l'acte, sense oblidar la periodista i escriptora Elisenda Roca que amb molta generositat va comentar el llibre (tenim un resum a la web de Cossetània Edicions). Igual que als exesportistes del Barça Nacho Solozabal i David Barrufet que surten en el DVD que inclou el volum, juntament al nou CD del Sicus.

De La Perona, gitanos catalans, rumba catalana i Gato Pérez

2011-12-17T14:04:00.001+01:00

Text de la meva intervenció a la presentació del meu llibre Sicus, 20 anys amb sabor de rumba, el 13 de desembre de 2012 a Barcelona

web del libre

Bon vespre a tothom. Moltes gràcies per haver vingut. És un plaer comptar amb la presència de molts amics i amigues, alguns fins i tot que han vingut des de Tarragona, on jo visc actualment, o d’altres llocs fora de Barcelona.

Moltes gràcies a l'Elisenda Roca per la seva presentació, i per ser molt receptiva quan la vaig telefonar per fer-li aquesta proposta.

Aquest llibre té els seus orígens al febrer del 2009, quan vaig rebre un missatge privat del Sicus al meu perfil del Facebook. Em comentava la possibilitat de fer-li una publicació. Em va sobtar molt perquè jo no el coneixia ni tenia cap vinculació amb el món de la rumba, ni professionalment amb la música, en general, només el llibre que vaig escriure el 2004 sobre Lluís Llach.

En tot cas, al mateix temps que em sorprenia, em vaig sentir molt motivada a mantenir una trobada amb ell i treure’n l’entrellat de tot plegat.

Com després he pogut confirmar, és una persona que transmet molt d'entusiasme amb els seus projectes i amb tot allò que el porta a lluitar per diferents causes. Diríem, de bon rotllo, que “em va vendre la moto”.

Pel que fa a la meva relació amb la rumba, fins que em vaig posar a preparar el llibre del Sicus, bàsicament només l’associava amb les actuacions del Gato Pérez a les darreres èpoques del Zeleste, al carrer de L’Argenteria, on gràcies a que tenia un carnet d’estudiant en pràctiques de El Noticiero Universal, eren els primers anys dels vuitanta del segle passat, podria entrar de franc a les actuacions i, a més, amb acompanyant. Hi vaig anar moltes nits i en guardo molt bons records i amistats.

A aquelles nits al Zeleste els hi faig part de la dedicatòria del llibre, però també a la comunitat gitana de La Perona, que estava al meu barri de La Sagrera, a dues passes del col·legi de monges on jo estudiava. Ells eren part del meu paisatge quotidià, i fins i tot una vegada, em vaig apropar més a ells per un treball que ens van demanar al cole sobre el nostre barri. Amb molta amabilitat i paciència es van deixar fer petites enquestes, vaig poder dialogar amb alguns d’ells i em van deixar fer fotos a les seves vivendes, unes barraques molt pèssimes.

Així que la meva relació amb la comunitat gitana estava estretament lligada als més marginals, a individus sense recursos econòmics ni formació, que malvivien com podien, encara que fossin unes excel·lents persones.

Des d’aquest punt de vista, el llibre del Sicus ha estat una bona oportunitat per aprofundir en una altra realitat d’aquest col·lectiu humà, que encara que té més de 500 anys d’història continua lluitant per normalitzar el seu paper a la societat. I ho he fet a través de les vivències del Sicus, del seu entorn més pròxim, dels gitanos catalans, de les persones que han compartit amb ell moments determinats de les seves vides i amb els companys de Sabor de Gràcia i d’altres músics, periodistes, cineastes i antropòlegs que surten en aquest publicació.

Acte a la Casa del Llibre

Mentre confeccionava el llibre, ell ultimava el documental Gitanos catalans, estrenat l’octubre passat. Ha estat també un plaer compartir de rebot l’elaboració i la posada de llarg d’aquesta obra que demostra l’evolució que ha fet la comunitat gitana en els darrers anys, un salt evolutiu espectacular, i en positiu, molt diferent al que jo veia a La Perona, fa ja més de tres o quatre dècades.

Encara falta molt, però de moment ja tenim dones gitanes que estudien, gitanos que són mossos d’esquadra, etc. Falten molts professionals de la comunitat gitana en molts sectors de la societat, però anem avançant. Ells ja fan l’esforç, però tots plegats també hauríem de ser més sensibles a afavorir la seva socialització, integrant la diversitat, o sigui, facilitant-los-hi que la seva experiència social, cultural, etc, s’incorporin de ple al territori, doncs tots els qui vivim a Catalunya som catalans i, alhora, tots som de la mateixa espècie, tots som homes o dones sapiens.

Quan vaig començar a elaborar aquest llibre, el 2009, Sabor de Gràcia celebrava el seu quinzè aniversari. El tret de sortida va ser el concert commemoratiu el mes de maig d’aquell any, però a partir d’allí els vaig anar seguint sovint, igual que a d’altres grups de rumba catalana amb els qui hi col·laboraven. Així que aquest projecte ha estat també una bona eina per apropar-me a un món, el de la rumba catalana, que us recomano especialment i que en gaudiu tan com pugueu –els qui encara no ho heu fet- perquè transmet molt bones energies.

Gràcies doncs al Sicus per confiar amb mi i tenir el tarannà precís per captivar-me amb la seva idea inicial de com havia de ser el llibre, i posteriorment, facilitar-me molt la tasca de recollida d’informació, deixar-me entrar al seu món gitano i rumbero, també de mediador social, i donar-me alhora l’oportunitat de viure un cop més el valor de la diferència que de ben petita ja em van ensenyar els veïns de La Perona.

Presentacions a Barcelona del llibre, CD i DVD Sicus, 20 anys amb sabor de rumba

2011-12-08T11:34:00.006+01:00

WEB del llibre – VÍDEO promoció i del programa Els matins de TV3- botiga

Dimarts 13 i diumenge 18 de desembre es faran presentacions del meu nou llibre Sicus, 20 anys amb Sabor de rumba, un projecte que vaig iniciar fa un parell d’any i que des del novembre és ja una realitat.

Ha estat una bona oportunitat per apropar-me a un món, el de la rumba catalana, amb el qual no hi tenia cap vinculació especial. En canvi, si que em resultava una mica més pròxim el món dels gitanos, perquè els primers anys de la meva vida van ser al barri de La Sagrera de Barcelona; allí teníem La Perona, i tots ens barrejàvem molt.

En tot cas, ha estat un plaer, com s’explica molt bé al documental Gitanos catalans, de Sicus Carbonell i Xavi Gaja, descobrir que amb molt d’esforç i molta perseverança la comunitat gitana va sortint de la seva marginalitat i poden realitzar projectes que van més allà de les nostres fronteres, com qualsevol altre ésser humà.

De tot això i molt més, i sempre a ritme de rumba, en parlarem a les dues presentacions previstes a Barcelona.

AGENDA

- DIMARTS 13 de desembre, a les 19.30 h, a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62), a càrrec d’Elisenda Roca, periodista i escriptora. A més, intervindran: David Barrufet exporter de Handbol del F.C. Barcelona; l’autora i Sicus Carbonell, l’alma mater de Sabor de Gràcia.

L’acte acabarà amb la interpretació en directe de dos temes inclosos al CD del llibre. Organitzen: Cossetània Edicions i Vesc.

- DIUMENGE 18 de desembre, a les 13.30 h, a l’Espai Jove La Fontana (Carrer Gran de Gràcia, 190, a Barcelona), en el marc de la III Diada de la Rumba. Organitza: FORCAT (Foment de la Rumba Catalana).

Fa unes setmanes va haver-hi una preestrena a la llotja professional de la XIII Fira Mediterrània, a Manresa, un mercat de noves creacions artístiques, inspirades en la pròpia tradició catalana o aquella més comuna a la riba de la Mediterrània, però ara es presenta oficialment.

Participació amb Eudald Carbonell en una sèrie d'entrevistes fragmentades a COMRàdio

2011-12-04T19:15:00.004+01:00

VIDEO PROMOCIONAL DE LA SÈRIE - PODCAST 1er CAPÍTOL

Diumenge 4 de desembre ha començat l’emissió al programa Maneres de viure de COMRàdio de la primera d’una sèrie d’entrevistes fragmentades a l’arqueòleg Eudald Carbonell i a mi mateixa amb motiu de la publicació del segon llibre que hem escrit junts, El catalanisme evolutiu. S'emetran al llarg de tots els diumenges de desembre.

Jordi Sacristán entrevistant a Eudald Carbonell durant la gravació del programa, a Barcelona - COMRàdio

En aquest primer capítol parlem de l’objectiu d’aquest volum: ser un punt de reflexió sobre el futur del nostre país, Catalunya, però incidim especialment en la socialització de la ciència, en el cas peculiar d’Eudald Carbonell, un arqueòleg de primera línia que sempre ha tingut molt clara la necessitat de que la informació que s’obté amb el treball científic retorni a la societat en forma de coneixement i de pensament que possibilitin un vida millor per a tothom. Això que sembla tan obvi, no sempre es té tan clar, i requereix una militància, una dedicació i una energia que no tothom és capaç de fer.

Des de l’IPHES –Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-, que dirigeix Eudald Carbonell, intentem treballar en aquest sentit i per això aquest centre s’estructura a l’entorn de tres branques: la recerca, la docència i la socialització.

El meu nou llibre "Sicus, 20 anys amb sabor de rumba”, en preestrena a la XIV Fira Mediterrània. Factoria d'Arrel

2011-10-31T12:28:00.009+01:00

Sicus, 20 anys amb sabor de rumba. Vivències d'una veu gitana amb projecció internacional és el títol del meu nou llibre. A manera d’avançament, es dóna a conèixer en un acte que es fa divendres 4 de novembre, a les 6 de la tarda, a la llotja professional de la XIII Fira Mediterrània, a Manresa, un mercat de noves creacions artístiques, inspirades en la pròpia tradició catalana o aquella més comuna a la riba de la Mediterrània.

És una publicació que inclou el nou CD i un DVD de Sicus Carbonell, el qual interpretarà un parell de les noves cançons en acabar l'acte. La presentació oficial del llibre es farà al desembre, a Barcelona. És una publicació de Cossetània Edicions.

Portada llibre

Gerard Quintana, Peret, Mari Pau Huguet..

Coincidint amb els 20 anys del seu debut artístic, Sicus Carbonell, l’alma mater i veu de Sabor de Gràcia, pren com a fil conductor la seva vida per descobrir-nos trets de la cultura gitana, així com el que comporta ser un autèntic rumbero català, una música que afronta el segle XXI amb molts grups que l’han feta seva, però en ple debat sobre si és bo o no el mestissatge que la defineix.

Sobretot plegat s’hi inclou l’opinió d’un total de 60 músics, antropòlegs, cineastes i periodistes, com Mari Pau Huguet, Peret, Chango, Ventura Pons, Los Manolos, DJ Txarly Brown, Toni Xuclà, Lluís Cuevas, Pau Donés, Pep Blay, Los Sirex, Ojos de Brujo, Pep Lladó, Troba Kung Fú, Gerard Quintana, Els Pets...

Mercats d'espestacles

La Fira Mediterrània de Manresa forma part de la plataforma de fires artístiques en què s’estructura el mapa dels mercats d’espectacles configurat pel Departament de Cultura de la Generalitat, juntament a d’altres cites com la Firade Teatre al Carrer de Tàrrega i el Mercat de Música Viva de Vic.

Aquesta fira té un caràcter interdisciplinari i en ella es presenten noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya, els Països Catalans i el conjunt de territoris de la Mediterrània. Està adreçada a professionals tant de l’àmbit artístic com de la gestió cultural, a més del conjunt d’espectadors.

Partint dels espectacles produïts al propi país, el ventall s’obre especialment cap a d’altres zones de la Mediterrània: fins ara han passat per la Fira artistes d’ Algèria, Bèlgica, Bulgària, Còrsega, Egipte, Grècia, Hongria, el Líban, el Magrib, Occitània, Palestina, el Piemont, Polònia, el Pròxim Orient, Sardenya, Sèrbia, Tunísia i Turquia.

Gats que es refugien a les esglésies

2011-10-18T22:43:00.003+02:00

Fa ja tres mesos vaig anar a Quinson, als Alpes de Haute-Provence (França) per impartir una xerrada sobre estratègies de comunicació en el marc d’un Erasmus Intensive Program sobre ciència. Durant la tarda prèvia vaig tenir unes hores lliuren i vaig aprofitar per descobrir el poble juntament amb la companya Isabel Boj, de l’empresa Schola Didactica Activa, que era allí per fer una classe sobre com es mostren al públic en general els jaciments d’Atapuerca, ja que gestionen les visites.

Cartell

Anàvem tan tranquil·les passejant quan de cop i volta en diu: “Cinta. Mira!”. Era una petita església. Ens va fer molta gràcia que a la porta hi havia un paper enganxat amb un text en el qual es demanava tancar la porta, pel vent i pels gats!!!

És d’entendre que tan els cops d’aire com els entremaliats felins que han entrat per allí no havien fet gaire favor a la petita església.

Conten que a Tarragona rondaven uns gats per l’interior de la Catedral i que molt sovint a altes hores de la matinada havien fet saltar les alarmes per espant dels responsables del temple.

El catalanisme de les bases socials, integrador i interdependent

2011-09-16T11:10:00.001+02:00

Intervencióque vaig fer a l’acte de presentació del llibre El catalanisme evolutiu que hem escrit amb Eudald Carbonell

Aquestllibre ha estat realitzat a proposta d’Eudald Carbonell qui en un momentdeterminat, a inicis del 2008, es va adonar que al llarg de la dècada del 2000havia escrit diferents articles sobre el catalanisme i d’aquesta manera haviaanant formulant una visió de país, sobre Catalunya, que es podia estructurar.

D'esquerra a dreta, Cinta S. Bellmunt, i Eudald Carbonell, coautors del llibre, i Marina Penalva, d'Ara Llibres, el dia de la presentació a Barcelona

A partird’aquí vam començar a recopilar tot el materiaque ell havia concebut, entreells una sèrie d’articles que havia publicat a diferents diaris de Catalunya itambé en alguns de Madrid. A més, vam tenir en compte les conferències quehavia pronunciat al Cercle Català de Madrid (2006), al Parlament de Catalunyaamb motiu de la inauguració de la Setmana de la Ciència de l’edició del 2002, i a la Universitat Catalanad'Estiu de Prada de Conflent, el 2003.

Analitzantels diferents articles i conferències veies que hi havia un rerefons que esrepetia, uns conceptes que emergien i anaven prenent forma. De fet era el seupensament sobre la nostra espècie, l’Homosapiens, aplicat a l’evolució social, humana, política, històrica, culturali sociològica en el territori català.

Els assistents van omplir la sala d'Espais Proa

Ambentrevistes complementàries i converses que vam mantenir posteriorment tots dos,més la consulta de documentació històrica, el llibre va anar prenent forma. Ladarrera entrevista per extreure’n més material encara la vam fer a Capellades,durant la campanya d’excavació del 2010.

D’aquestamanera vam obtenir tota la informació necessària per constatar la visiód’Eudald Carbonell sobre el nostre país, sobre Catalunya. En un moment en quècalen personalitats i pensadors que es mullin per Catalunya, Eudald Carbonell converteixaquesta nació en un referent clau per al futur de la història de la humanitat.Per aconseguir aquesta fita, segons el seu pensament, cal que des de les bases socials iniciem un procés dialèctic, volgut i estimat, això sí, que ens ajudi a prospectar elmodel de país que volem i de quina manera ho podem aconseguir.

A l'Hotel Casa Fuster, a Barcelona, on vam atendre moltes entrevistes - Punt Avui

Entre elselements que ens poden ajudar a elaborar aquesta proposta hi ha la integracióde la diversitat, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient,l’evolució responsable i, com no, la recerca científica que tant l’entusiasme ila socialització científicotècnica.

La tecnologia

Tenint encompte que el professor Eudald Carbonell considera que és la tecnologia el queens ha fet humans, ell defensa que la ciència quan es transforma en tecnologia,i s’integra en el si de la societat, ésquan es produeixen avenços importants entre els homínids, sempre amb la idead’aconseguir un món millor i més igualitari.

Amb totsaquests elements hem d’obtenir les claus per avançar d’una manera progressistai evolutiva, des de Catalunya, però amb visió planetària, aportant la nostrasingularitat, assegura Carbonell.

En aquestcontext, la llengua, la interdependència i l’autodeterminació esdevenenessencials en la planetització de l’Homosapiens, en consens i en cooperació amb altres pobles.

Tot això hade ser així perquè considerem que el poble català, pot i ha de tenir un paperdeterminant que demostri la vàlua de la nostra singularitat, que sorgeix de lesformes d’adaptació específiques de la nostra comunitat al llarg de la històriaen un territori concret, el nostre país, Catalunya.

Així s’haforjat una forma de pensar i d’actuar que ha generat la nostra identitatnacional i catalana, que és alhora universal, encara que alguns ens la vulguinanul·lar. Però aquí estem. Un cop més el futur depèn de tots nosaltres, de totsels homes i de totes les dones sapiens que habitem Catalunya.

Un nou llibre que he escrit: El catalanisme evolutiu

2011-09-08T20:45:00.001+02:00

El catalanisme evolutiu és el títol del llibre que acabo depublicar juntament amb l’amic i company a l’IPHES (Institut Català dePaleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell. La presentació serà dimarts13 de setembre a les 19 h, a la Llibreria Proa Espais, ubicada al carrer de Rosselló,212, aBarcelona. Tothom hi és convidat!

“Hem de confrontar-nos amb la història. En els nostres dies, elcatalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència,recerca científica, treball i una mica de mala llet”, assegura Eudald Carbonell,en un moment de màxima intensitat del debat sobre el futur de Catalunya.

Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt - Jordi Mestre / IPHES

En aquest volum, que ja ha arribat a les llibreries, un dels científicsmés rellevants del nostre país, reflexiona sobre els condicionants sociològics,culturals i polítics que històricament han conformat el poble català, i aporta unamirada agosarada i apassionant sobre la nostra espècie a Catalunya.

Aquest és el segon llibre que publiquem junts. El primer va ser el 2003,Els somnis de l’evolució, ambtraducció també al castellà, Los sueños de la evolución.

25 anys a Tarragona

2011-07-02T11:23:00.007+02:00

Vaig arribar a Tarragona el 2 de juliol de 1986. Venia per un mes a fer pràctiques al Diari de Tarragona, amb Antoni Coll com a director, i a proposta d'un company meu de facultat, Òscar Hernández. Però després de juliol va venir agost i, més tard, una feina que semblava més segura a partir de setembre, doncs s’estava preparant un nou periòdic, el Catalunya Sud, que sortiria a l’octubre d’aquell mateix any.

Així que procedent de Barcelona vaig instal·lar-me aquella tardor a Tarragona perquè era la ciutat que em donava l’oportunitat de viure del periodisme, el meu somni des de molt jove.

En aquest temps hi ha hagut un munt de vivències professionals i personals compartides, i el balanç és molt positiu. Tot això ho he viscut amb un munt d’amics i amigues que ben aviat vaig fer a Tarragona, alguns dels quals em van acollir molt generosament en els seus ambients més íntims, facilitant-me molt la meva integració a la localitat, com Magí Sunyer, Anton Roca, Teresa Figueres, Toni Torrell, el Quim Martin, Joan Cavallé, Odilé Arqué, Pep Lluís Savall, Jaume Vidal i Alcover... De fet, era l’entorn més pròxim al Cafè Poetes, on de seguida m’hi vaig sentir molt còmode.

Persones estructurals

Amb els pas dels anys he anat fet moltes altres amistats, de procedències i ambients molt diferents, algunes de les quals podríem dir que són persones estructurals i molt estimades en la meva trajectòria vital, com Montse Serra, Montse Pena o Montse Batet, a més dels ja esmentats.

N’hi ha d’altres que en alguns moments han tingut un paper molt important i han estat claus perquè jo prengués determinades decisions o m’impliques en noves aventures com Ferran Gerhard, Eudald Carbonell, Tomàs Carot, Josep Grau, la Jaka (Rosa Casas), Àngel Catena, François Rassiga, Francesc Valls-Calzada, Carlos Lorenzo, Gala Gómez, Ramon Viñas, Robert Sala... i molt especialment tot el nucli dur de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Socal (IPHES).

Els locals

Sense oblidar-me del munt d’estones agradables compartides al voltant d’una copa de vi com la Dani i el Ramon, o d'un bon sopar en bona companyia, com l'Agnès i el Lluís Miquel, ni dels bars i locals entranyables que he recorregut, com el Zaida, el Tucán, la Lluna, el Kursal, ara ja desapareguts, però on es van forjar moltes il·lusions i coneixences.

Estic molt agraïda a Tarragona, perquè em sento una més de la localitat, però que ningú s’enfadi si dic que a vegades també enyoro Barcelona, on hi vaig sempre que puc, perquè hi tinc encara un munt d’amistats molt arrelades, sobretot a l'entorn de la Nau Ivanow, amb Xavier Basiana al capdavant, així com els meus paisatges d’infantesa i adolescència.

Moltes persones estimades meves d’allí han vingut sovint a veure’m, com el Toni i l’Amparo, l’Amor Palau o la meva amiga Núria Vilanova (ara a Madrid), i com emulant un mestissatge que sents de debò, han fet de Tarraco un altre indret del seu univers particular.

Premi ex aequo Petxina Oberta 2011 a l’IPHES per la seva atenció als mitjans de comunicació i la difusió que fa de les seves activitats

2011-06-04T09:41:00.004+02:00

Divendres 3 de juny es va celebrar la festa anual de les Petxines de la Informació que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona per distingir als professionals que millor fan la seva feina i donar un toc d’alerta als qui no ho fan tan. En aquesta ocasió l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat guardonat ex aequo amb el gabinet de premsa de “la Caixa” per l’atenció prestada als mitjans de comunicació i la tasca que efectuen per difondre les seves activitats.

Per part de l’IPHES vaig recollir el premi com a responsable de Comunicació d’aquest centre de recerca. I aquesta va ser la meva intervenció:

El 2 de juliol farà 25 anys que vaig arribar a Tarragona. En aquells moments pràcticament no tenia ni idea de què era tot això de l’estudi de l’evolució humana, no sabia res d’arqueologia...

Un any després va incorporar-se com a professor a la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, Eudald Carbonell, llavors no existia encara la URV (Universitat Rovira i Virgili) .

Gràcies a la meva feina de periodista vaig contactar aviat amb ell, amb qui va haver-hi molt de feeling des del primer moment i ens vam fer molt amics. Ell m’explicava que volia crear un equip de primer nivell dedicat a l’estudi del passat per poder entendre el present i prospectar el futur. No sabia molt bé què m’estava dient, però em queia bé i li feia cas.

Amb molta empenta va anar aglutinant alumnat universitari al seu voltant i ara molts d’ells tenen projectes de responsabilitat a l’IPHES. Per la meva part, jo anava seguint tot aquest procés i escrivia sovint sobre les excavacions i projectes de recerca que anaven estructurant, com el d’Atapuerca.

Han passat 25 anys i tenim l’IPHES. La seva creació el 2006, encara que ja portàvem 20 anys de rodatge com a grup, ens va donar entitat i autonomia per organitzar la nostra pròpia comunicació.

Blocs i xarxes socials

L’afany de socialització d’Eudald Carbonell, la seva dèria per la tecnologia unit també al meu interès per Internet va provocar que un mes després de la creació de l’IPHES estrenéssim un bloc, dins de TINET, quan tot just els blocs es començaven a conèixer, molts no hi creien i d’altres els hi tenien por, un cas similar al que passa ara amb les xarxes socials.

Ara ja tenim 5 blocs, un canal al Youtube, una web en quatre idiomes amb un apartat dedicat a comunicació i dos canals a twitter. Donen molta feina, i a Comunicació estic jo sola, però a l’equip hi ha molta il·lusió i el qui no et dona un cop de mà amb les traduccions t’ajuda a mantenir el mailing o t’assessora en el contingut i correcció de les notícies.

A vegades hem tardat fins a tres setmanes en tenir una notícia enllestida, perquè publicar un article a revistes com Science és molt important, però sovint costa trobar el ganxo que la faci suficientment atractiva tant pels mitjans de comunicació com per a la societat en general, i tenim molts impactes. Quan no tens un fòssil estrella i has de vendre intangibles és molt complicat combinar responsabilitat científica i responsabilitat periodística.

Actualment, la ciutadania ens segueix molt directament a través de les xarxes socials com Facebook on gestionem una comunitat virtual que ja està arribant als 9.000 seguidors.

Tenim col·lapsat el perfil personal d’Eudald Carbonell que ja assolit els 5.000 seguidors, el màxim per a un perfil personal, i ara cada dia es deixen d’atendre unes 40 peticions d’amistat que de moment no podem acollir a l’espera de fer-li una pàgina tipus fans, com els artistes, que admeten més admiradors.

Innovar

De tota manera sabem que caldria emprendre moltes més iniciatives, que hi ha molta feina a fer i que no arribem a tot el que voldríem. Per aquest motiu, quan ens conviden a diversos llocs a explicar el nostre model de comunicació, o ens donen guardons com aquest d’avui, fa una mica de vertigen, perquè saps que se’t queden moltes coses pel camí. El que passa és que el panorama general no és molt bo, estem encara en una fase molt inicial de l’ús i de les possibilitats d’Internet i si t’esforces una mica, si ets pioner i innoves, crides l’atenció. Fins i tot la Unesco va recollir la nostra experiència en un capítol d’un llibre sobre difusió del patrimoni, fruit d’un seminari que es va celebrar a Portugal i al qual vam assistir-hi.

Fem escola

Ahir vam estar a la primera Escola de Primavera de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca dedicada enguany a la difusió científica. L’IPHES va ser un dels tres models que es van presentar i molts centres de Barcelona ens van felicitar perquè era molt diferent a la resta. També hem estat recentment a Càceres a una reunió de ciutats patrimoni de la humanitat, per mostrar possibilitats de difondre el patrimoni mundial amb les eines 2.0 i per Sant Juan ens han convidat a un Intensive Programme del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia que es fa a França, perquè expliquem a alumnat de diversos països del món la importància que pot tenir la comunicació per donar a conèixer els seus treballs, quan siguin futurs científics. D’alguna manera, tímidament anem fent escola.

En tot cas, encara podem anar molt més lluny, encara tenim temps per somiar. El repte del director de l’IPHES és aconseguir que es parli tant de l’evolució humana com es fa amb el Barça, i que la ciutadania hi mostri el mateix interès.

Il.lusió

De moment, l’IPHES, per la tasca que fa en Recerca podríem dir que ha arribat a la Champions i esperem tenir encara molta energia per seguir millorant i treballant per la socialització de la ciència, a dia d’avui sense un duro ni pràcticament recursos, però amb molta il·lusió i amb moltes persones properes, tant de l’IPHES com de fora, que militen amb la causa i que estan disposades sempre a donar un cop de mà.

Somnis i voluntat per anar endavant

2011-05-29T20:07:00.001+02:00

Estava llegint les lletres d’unes cançons de Gato Pérez i he trobat frases molt encertades, però tenint en compte el moment pel que travessem, n’hi ha hagut un fragment que m’ha captivat especialment. Va sobre la necessitat d’afrontar cada nou dia com una nova oportunitat de treballar pels teus somnis, plantar-li cara a la sort quan aquesta no t’acompanya i esforçar-te molt per assolir les teves fites. Ell ho explica molt bé al Cha cha cha de la locura:

Cada día una experiencia nueva

es la mejor manera para sobrevivir

todavía hay mucha tinta en el tintero

y un millón de historias que escribir.

Estas a tiempo de realizar los sueños

de cambiar tu suerte y ponerla del revés

sólo hay que aplicar voluntad y valentía

para alcanzar el cielo de una vez.

El mundo es una caja de sorpresas

que se abre con tal facilidad

no tengas miedo a la locura

que te acerca a la felicidad.

Gato Pérez

Tarragona enamora

2011-04-18T09:32:00.003+02:00

El 15 d’abril es va presentar el llibre Tarragona enamora, una experiència pionera que té els seus orígens en un grup del mateix nom creat al Facebook i impulsat per l’alcalde d’aquesta ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Per participar-hi calia ser amic o amiga seva a dita xarxa social.

Portada

És un llibre coral, amb 202 autors i autores, que conformen un resum de totes les aportacions rebudes en l’esmentat grup durant un mes. La ciutadania estava convidada a manifestar públicament allò que més li agrada de Tarragona i es penjava en el mur corresponent del Facebook, que va rebre 921 fotografies i 1.680 comentaris escrits. Tot es pot veure a Internet, ja que la publicació en paper només en recull una mostra. Entre la selecció hi consta la meva petita pinzellada, i que ara vull compartir:

Vaig arribar a Tarragona el 2 de juliol de 1986, fa 25 anys i venia per un mes! Des de llavors, la Part Alta sempre m’ha acompanyat: el mercadet de la Catedral dels diumenges, el dels pagesos dels dissabtes, els carrerons tranquils i plens d’encís, els gatets entre les runes, les meves primeres amistats, la serenor d’un matí festiu i els vermuts del migdia, els racons plens d’història... És un indret ric en sensacions molt especials i estimades, des d’on es respira una bella ciutat humanitzada.

El llibre també s’ha vinculat a un projecte solidari, el de la Fundació Bonanit, que treballa per a les persones sense sostre. La publicació es pot obtenir amb aportacions voluntàries per a aquesta institució, a partir d’un euro.

L’Ateneu Barcelonès: punt de trobada, amistats, cultura, esbarjo...

2010-12-26T19:51:00.004+01:00

Era durant la primera meitat dels anys vuitanta. Jo encara vivia a Barcelona, tenia vint i pocs anys, volia marxar de casa dels meus pares, però tot i que realitzava feines mil, no obtenia els diners suficients per independitzar-me. La situació era difícil i conflictiva; res m’unia amb els meus parents més pròxims ni a la llar familiar trobava l’ambient i el caliu necessari per estudiar i formar-me en el que jo volia: eren dos móns que no tenien res a veure i, el més greu, no hi havia cap intenció de trobar un punt d’unió.

Així les coses, jo anava a casa el menys possible, i moltes vegades em quedava a pernoctar a pisos de companys i companyes de la Universitat Autònoma de Barcelona, on jo estudiava periodisme. També molt sovint passava dies i llargues estones molt agradables a casa de diversos amics i amigues, fos per estudiar, per divertir-me o simplement per fer-nos companyia.

Una vista de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

En aquestes vaig conèixer un noi que ben aviat es convertiria en un dels meus millors amics, l’arquitecte Enric Sant. Un dia em va dir: “Cinta, hauries de fer-te sòcia de l’Ateneu Barcelonès. És un lloc molt agradable, al centre de la ciutat, amb una impressionant biblioteca, que fa també de sala d’estudi, uns espais per a la tertúlia, un bar. T’agradarà”. I ho vam anar a veure. Va ser un amor a primera vista: em va captivar i em vaig fer sòcia de seguida.

No m’hagués pogut imaginar en aquell moment que allí passaria tres anys de la meva vida, els primers de la meva carrera de Periodisme. Allí només em faltava una habitació per dormir, cosa que moltes vegades havia fet en pensions molt pròximes. A l’Ateneu Barcelonès vaig trobar la serenor que necessitava per estudiar, i en aquella època en podies gaudir moltes hores, perquè estava obert des de les 9 del matí fins les 12 de la nit ininterrompudament, tots els dies de la setmana. Era un luxe i em sortia molt més barat que compartir un pis per la qual cosa no tenia diners.

Ho vaig aprofitar intensament: per estudiar, per compartir coneixement a les sales d’estar, passar l’estona al jardí romàntic... Vaig fer amics i amigues que encara ens vèiem o mantenim el contacte i un record molt agradable, perquè vam passar a l’Ateneu uns anys claus i entranyables de les nostres vides, que no van ser fàcils, però que compartíem amb molta il·lusió i en aquell indret disposàvem d’un espai per a les nostres confidències, per aprendre, per passar-ho bé, per conviure amb avis, amb gent no tan gran, amb més joves, amb persones d’altres cultures... Quan et cansaves d’estudiar, allí mateix podies anar a llegir un llibre, assistir a un col·loqui, a un debat, a la presentació d’alguna iniciativa ciutadana o cultural interessant... Era un niu de vida.

Poc desprès de marxar-me a viure a Tarragona per feina em vaig donar de baixa, perquè pagava uns diners i mai l’utilitzava, però fa uns mesos, em vaig tornar a donar d’alta, i ara pago la quota amb molt d’orgull, com una manera d’agrair tot el que l’Ateneu Barcelonès em va donar en un moment determinat, i que millor que celebrar alhora així els 150 anys que ara compleix. A la meva manera, és una forma de dir: tant de bo es poguessin generar molts indrets com aquest en tots els poble i ciutats del món, perquè són espais de llibertat que t’ajuden a créixer com a persona i a ser una mica més lliure.

Moltes gràcies a tots els qui ho féu possible!

Presentació llibre 25 aniversari biblioteca hemeroteca municipal de Tarragona

2010-12-02T20:39:00.006+01:00

Dijous 9 de desembre a les 19h. a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona es presenta el llibre 25 aniversari biblioteca municipal de Tarragona, una publicació col·lectiva d'Arola Editors en la qual hi escrivim més d’un centenar d’usuaris.

La presentació la farà l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, que va inaugurar aquest servei quan era regidor l'any 1985.

Lluís Llach, lo noi de cal Vall, a Lecturàlia

2010-10-27T22:43:00.004+02:00

Dimecres 27 d’octubre El Matí de Catalunya Ràdio, presentat pel periodista Manel Fuentes, s’ha emès des del celler Vall Llach, a Porrera, amb Lluís Llach al capdavant. Ha estat un plaer participar-hi. L'escriptor Màrius Serra ha dedicat la seva secció Lecturàlia al llibre Lluís Llach, lo noi de cal Vall, del qual en soc coautora. L'ha definit com la història d’amor de Lluís Llach amb aquesta vila del Priorat i com un exemple de cert reportatge literari, molt recomanable pel que fa a la seva lectura. Recentment, ha sortit la segona edició.

Ho podeu escoltar a partir del minut 4’ 24’’

TINET compleix 15 anys

2010-10-16T12:17:00.008+02:00

TINET (Tarragona Internet), la primera xarxa ciutadana d’Internet a l’Estat espanyol, va néixer el 16 d’octubre de 1995, promoguda per un petit grup de persones que van saber captar la importància que tindria aquesta tecnologia en les nostres vides, en un moment en què la ciutadania no teníem pràcticament ni idea de què era Internet.

Han passat ja 15 anys i TINET segueix viva i molt activa. En principi, em vaig donar d’alta a TINET poc després que es poses en marxa perquè m’havia quedat sense feina i una empresa de Barcelona em va proposar un encàrrec que, si l’acceptava, implicava treballar molt per Internet. Així que ràpid vaig anar a TINET a donar-me d’alta. Necessitava urgent un correu electrònic.

Per a mi continua sent una eina essencial de feina, doncs a TINET tinc el meu correu principal i diversos blocs relacionats amb l’univers IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): el de l'institutut i el personal del director, Eudald Carbonell.

A TINET tinc a més la garantia que sempre que em passa alguna emergència tinc algú al darrera que em donarà tan ràpid com sigui possible un cop de mà. Alhora, té l’avantatge que pràcticament saps amb qui parles, lluny de l’anonimat d’altres portals, que envies consultes i no saps gairebé ni com adreçar-te, tot és molt mecànic i la relació humana inexistent.

A part, des de TINET, amb un cop d’ull, t’assabentes del que passa cada dia al teu entorn més pròxim i és molt facilitadora de recursos virtuals. Precisament, aquesta és una de les funcions que penso ha de continuar desenvolupant TINET: la socialització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Primer va ser la necessitat de disposar d’un correu electrònic quasi gratuït quan les tarifes en serveis privats eren molt cares, després han vingut un munt d’eines per afavorir la visibilitat a la xarxa, com per exemple els blocs, el podcast, els videos... Ara estem a l’època de les xarxes socials.

En tot plegat TINET sempre hi està present i impulsa accions, com la TINET jornada perquè tothom se s’assabenti de les noves implementacions i en gaudeixi d’una manera fàcil. Aquest continua sent un paper clau de TINET.

Per saber més web TINET i llibre sobre la seva història fins als 10 anys

Melomania: Recordant Gato Pérez

2010-10-15T20:18:00.000+02:00

Melomania: Recordant Gato Pérez: "Ara fa 20 anys que ens va deixar Gato Pérez, un artista innovador i referent inqüestionable de la història musical de Catalunya. Argentí de..."

2a edició del llibre Lluís Llach, lo noi de cal Vall. Un viatge pel seu món a Porrera

2010-05-28T19:42:00.006+02:00

Entre les novetats de Cossetània Edicions d’aquest mes de maig s’hi troba la segona edició del llibre Lluís Llach, lo noi de cal Vall, que vaig escriure amb l’amic Josep R. Grau. Pel que fa al contingut, respecte a la primera edició (2004), s’ha actualitzat la guia turística de Porrera que hi ha al final del llibre i les dades econòmiques que tenen a veure amb el món del vi. A més de distribuir-se per les llibreries, també es podrà trobar a la botiga Vinum de Porrera, ubicada a la Plaça de Catalunya, 1, i per Internet a la tenda virtual de Cossetània.

Fitxa tècnica

Autors: Cinta S. Bellmunt i Josep R. Grau
Nombre de pàgines: 136
Col•lecció: Perfils, núm. 2
Mida: 17 cm x 24 cm
Preu: 14 euros

SINOPSI

Els aiguats del 10 d’octubre de 1994 van suposar un fort cop per a Porrera. Les destrosses van fer pensar als seus vilatans que després d’aquesta ja no aixecarien el cap. Per sort, feia poc que Lluís Llach s’havia instal•lat a viure en aquesta localitat, a cal Vall, la seva casa pairal. La seva presència va ser decisiva, ja que es va abocar de ple en la recuperació del municipi: primer amb un concert a Reus per recaptar fons, després amb el disc Món Porrera i finalment implicant-se en el negoci del vi, en els primers passos de la revolució enològica del Priorat. Una dècada després, el mateix Lluís Llach recorda com ha viscut tot aquest procés. Alhora, relata la seva vinculació amb Porrera des que d’infant l’enviaven els estius a engreixar-se amb la seva tieta Pilar; passant per la seva adolescència, quan plegava avellanes i tocava la guitarra amb els seus amics, i fins avui en dia. També es parla de les estades del poeta Miquel Martí i Pol, amb qui Lluís Llach mantenia una estreta amistat i havia passat moltes estones a Porrera, fos per treballar o per divertir-se, tal com es constata en aquesta publicació.

PERFIL AUTORS

Cinta S. Bellmunt
Nascuda a Barcelona el 1963, és llicenciada en Ciències de la Informació, postgraduada en Periodisme Digital i Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació i ha publicat alguns llibres com Darrera el micro, 69 anys de ràdio a Tarragona (2002), Els somnis de l’evolució (2003) –amb el codirector del Projecte Atapuerca Eudald Carbonell, i TINEThistòria. 10 anys de la primera xarxa ciutadana d'Internet a l'Estat espanyol (2006). Actualment treballa al Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i és responsable de Comunicació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Té en preparació nous llibres.

web personal

Josep R. Grau
Porrera (1956 – 2009). Va treballar de pagès en aquest poble fins a l’any 2001. Juntament amb Eduard Duran i Lluís Llach, va ser un dels fundadors de la societat Vall-Llach SCP, en la qual es va encarregar de plantar els primers ceps de l’excantautor ,el 1995. Regidor durant dues legislatures a l’Ajuntament de Porrera pel Partit dels Socialistes de Catalunya, sempre va estar involucrat en activitats socials i culturals. Va viure directament el retorn de Lluís Llach a Porrera, ja que formava part del nucli d’amics que el van acollir; per tant, molts dels fets que s’exposen en aquest llibre els ha viscut en primera persona. És coautor amb Fina Duran del llibre Porrera, imatges d’un poble (1999).

Deshumanitzar primats mentre humanitzem altres animals

2009-09-12T11:21:00.005+02:00

A l’agost vaig poder fer un curs molt bàsic de primatologia de primats amb la Fundació Mona, una entitat que va ser creada per acabar amb l’explotació dels primats que viuen en captivitat, sobretot ximpanzès. A Riudellots de la Selva (Girona), hi tenen un centre de recuperació envoltat de natura que serveix de llar als primats que han estat rescatats, amb la idea de comprendre’ls i respectar-los. Alguns d’ells han treballat al circ, han protagonitzat anuncis a la tele o s’han passat molt de temps a casa d’algú que tenia com caprici gaudir d’un animal en un lloc gens adient.

Ximpanzès a la Fundació Mona - MONA

Una de les activitats que duent a terme a la Fundació Mona és deshumanitzar els primats, és a dir, que s’oblidin de les conductes que els hi hem imposat els humans (jugar a pilota, anar en bicicleta...) i que tornin a tenir actituds pròpies de la seva espècie. Aquest procés és llarg i els èxits no arriben tan ràpid com sovint s’espera, però la il·lusió i la dedicació que hi posen tots els que prenen part en aquesta tasca va assolint fites importants.

Ahir veia per la tele una notícia que donaven diferents canals sobre l’arribada a Valladolid d'un circ. Una de les seves estrelles és l’ós Yogi, qui va visitar als jugadors de l'equip de futbol d'aquesta localitat. Vestit amb una samarreta professional, se’l va poder veure, per exemple, fer algun que altre xut. Un escena que de primer moment et pot provocar un somriure, però després et fa pensar que el mateix respecte que es comença a tenir per espècies pròximes als homínids, com ja succeeix per sort amb els primats, caldria reivindicar-lo per moltes altres.

Les Festes de Gràcia

2009-09-03T22:33:00.003+02:00

Aquest any vaig tenir l’oportunitat de viure molt de prop el pregó de les Festes de Gràcia, que feia Sicus Carbonell, l’ànima de Sabor de Gràcia, amb qui ara comparteixo un projecte professional. Acompanyat per altres membres del grup, i a ritme de rumba catalana, tots plegats van donar el tret de sortida a uns dies de gresca i de disbauxa en un barri especialment singular de Barcelona.

Aquestes festes les vaig descobrir d’adolescent, durant els primers estiu de quedar-me sola a Barcelona, en ple mes d’agost, cosa que també els succeïa a alguns amics i amigues meves. Qui més qui menystenia una feina d’estiu la qual cosa feia que no anéssim amb les famílies de vacances i amb l’excusa del treball vivíem també un mes de plena llibertat.

Amb Sicus Carbonell, el pregoner, i al seu costat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu / Ferran Gerhard

Així que per a mi les festes de Gràcia van associades a temps per passar-ho bé, nits llargues d’agradables sortides amb diferents amics i amigues, dies de vetllades que s’acabaven de bon matí a les cases d’un o altre quan sonava el despertador i encara no havíem anat a dormir, carrers guarnits i plens de gent contenta i desenfadada, de turistes –no tants com ara- que passejaven sorpresos per aquells carrers i places, la música de les orquestres, els balls plens d’il•lusions, la innocència de la Colometa...

És un plaer veure que passen els anys i barris, com aquest cas de Gràcia, tenen el caliu dels veïns i veïnes que uneixen esforços per dur a terme projectes compartits, que els motiven i amb els quals integren la diversitat, alhora que ens fan sentir una mica més humans.

El jardinet dels Gats

2009-08-26T20:17:00.003+02:00

Fa uns mesos vaig descobrir per casualitat El jardinet dels gats, un matí caminant pel cor del Raval, a Barcelona, el barri on vaig néixer i vaig viure els meus primers anys d’infantesa. De sobte, em van dir: “mira”. I vaig observar un jardí ple de joguines, de casetes per amagar-se, de diferents construccions per jugar i fer exercici, petites butaques... D’entrada vaig pensar que es tractava d’una guarderia infantil, però no era així: tenia al meu davant un racó idíl·lic pels petits felins. Quan jo era petita aquest indret no existia, si no ben segur que sempre hagués insistit perquè em portessin a veure’ls! El projecte es va iniciar el 2005 de la mà de la Fundació Altarriba, juntament amb altres entitats. Ara sempre que passo per allí m’agrada mirar aquest racó emblemàtic de la ciutat de Barcelona.

El jardinet dels Gats és una de les colònies protegides de Ciutat Vella, on s’ubiquen gats urbans del districte i d’edificis que han de ser enderrocats. Abans d’entrar-hi a viure, aquests animalons són esterilitzats i testats per un veterinari. L’equip humà que es fa càrrec de tot plegat és personal voluntari que ajuda en diferents tasques com la neteja, l’alimentació, la cura dels felins i de les seves hores de joc, és a dir, de tot allò que els cal per ser feliços i socialitzar-los. Perquè aquest espai idíl·lic, en el fons, no deixa de ser la cara amable d’una realitat més crua: la de tots aquells gats que són abandonats, la dels qui deambulen pels carrers perquè no tenen ningú que els estimi... Per això són molt importants, i cal aplaudir, iniciatives com aquestes que garanteixin els dolços i complaents petits roncs dels nostres amics felins.